Cuentos

  Asseguda a la vora del riu, buscava raons per continuar en aquell hotel. Hi havia vingut amb la seva mare, en teoria de vacances, per descansar. La seva mare era exigent. Abans del viatge li havia dictat una llista interminable: la crema de nit, el vestit llarg per al sopar, les sabates vermelles. Sense protestar, ho va recollir tot de la seva habitació i ho va guardar al cotxe. Però el pitjor no era complir els seus capricis. El pitjor era com la mirava, com li parlava. —T’has engreixat? T’estàs posant massa formosa. Potser, va pensar, continuava engreixant-se per assegurar-se que ningú no es fixaria en ella. Es va inclinar i va agafar una pedra de la vora del riu. Va ficar els peus a l’aigua. Era freda, però li agradava aquella sensació que la despertava per dins. Sempre li havien fascinat les pedres: d’on venien, quant haurien viatjat fins arribar allà, polides, amb les vores arrodonides i la pell freda. En va acariciar una amb els dits i la va llançar suaument. —Segueix el te...