Ir al contenido principal

Conte de Halloween



Hi havia una vegada un ratpenat molt juganer que es deia Rat. Volava i volava mentres caçava mosquetes.
Una nit de Halloween una mosqueta es va posar al nas d’una bruixa molt bruixota.

Ayyyy- es va queixar la bruixa que es deia Caquita- fora mosca emprenyadora….
Rat volant va caça la mosca del nas de la bruixa i se’n va anar rient….
-Jajaja aquesta bruixa cada dia és més rondinaire…..
A la poca estona va sentir uns llamecs que veien del cementiri….
-Ajjjjjj- deia el zombi Zurqui.

Plof li va caure una mà.
-Ajjjjj-es queixava Zurqui- m’ha caigut una mà, qui em pot ajudaaaaar?
Rat es va compadir d’en Zurqui i tot baixant es va acostar:
-Zurqui conec un vailet a la ciutat que es diu Sergi que et pot ajudar.
-Siiiiiii- sius plau que m’ha ajudi- va contestar Zurqui.
Així Rat i Zurqui van anar a la ciutat. El noi vivía a Poblenou i mentres sortien del cementiri la gent s’espantava al veure a Zurqui.
-Ahhh quina por -cridaven el veïns.
Tant era el soroll que Sergi es va acostar a veure que passava.
-Eyyyy li va dir a l’extranya parella. Què feu aquí?

-Oh petit vailet -va contestar Rat- venim a que ens ajudir. Pots engaixar-li a Zurqui la seva mà?
-I tant- va dir el vailet- veniu amb mi i l’enganxaré la mà amb cola superforta.
-Ajjjjjjjj- va dir Zurqui- gràcies
Així els tres van anar al cementiri i el petit vailet Sergi li va enganxar la mà perque no li caigués més.
Zurqui saltava content amb tanta alegría que la bruixa ho va sentir. Va agafar l’escombra i en un moment va baixar a la ciutat.
-Què passa aquí? -va dir la bruixa- quina és aquesta alegría.

Zurqui li va explicar que Sergi li havia enganxat la mà solucionant-li el seu gran problema.
La bruixa va mirar al vailet que era molt valent i li va demanar si li podria treure la berruga del nas.
Sergi se la va mirar i li va dir:
-No, bruixa, aquesta berruga et queda perfecta i et dóna molta personalitat.
-Si, tu creus? – li va dir bruixa i es va treure un mirall de la bossa. Doncs ara que ho diu, es veritat estic guapa com una sargatana.
I saltant i saltant els quatre amics s’ho van passar super bé, les altres bruixes al sentir-los es van acostar i cantant es van quedar  a la festa. Cada any es reuneixen aquella nit on s’ho van passar d’allò més bé i és la única nit que celebren bruixes, zombis, ratpenats i homes i tots els monstres que existeixen una nit de festa.
Vet aquí un anca de granota, vet aquí un ull de cuc, vet aquí una banya d’escarbat aquest conte s’ha acabat.

Bon Halloween.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Acteon- Metamorfosis y leyendas menores

           Acteon era hijo del dios cazador Aristeo y Autónoe. Fue instruido por el sabio centauro Quirón como un gran cazador.      Un días tras la cacería y en compañía de sus amigos en los bosques del Citerón hacia al mediodía, dio por finalizada su jornada. Satifecho de la caza obtenida fue a descansar a un lugar fresco del bosque donde se oía el susurro de una fuente bordeada de un césped verde y un pequeño lago. El lugar se llama Gargafia y estaba consagrado a la Diosa Artemis, Diosa de la Luna, hija de Zeus y Leto, hermana gemela de Apolo, que en ese momento disfrutaba de un baño rodeada de sus ninfas.      Acteon no sabía donde se dirigía y con paso despreocupado se acercó al lugar. Ante sus ojos vio a la Diosa de la Caza y Reina de loa animales del Bosque, rodeada de sus ninfas intentando ocultarla. Acteon quedó deslumbrado e inmóvil ante la visión. Artemis furiosa de haber sido sorprendida, inacesible en el a...

El Gran Dragón Plateado

      Durante miles de años, en la Tierra reinaron los grandes dragones. Sustentaban la vida y creaban el equilibrio entre la tierra y el cielo, en ellos convergía la sabiduría de eones de antigüedad.       Fueron grandes reinos y grandes sus hazañas, lucharon y vivieron para mantener la Luz y la Paz en gran parte de la galaxia.       Esta historia es  de los últimos  dragones que vivieron en la Tierra, los últimos que eligieron cruzar el umbral del más allá para seguir trabajando y luchando para la Paz.  Esta historia es un homenaje a todos los dragones que dan su vida por todos nosotros.     " En un lugar remoto en un tiempo lejano,  vivió y creció un pequeño dragón plateado. Su padre un poderoso Rey  lo crió en la sabiduría y el valor de un líder. Algún día el pequeño dragón plateado sería  Rey y de él dependerían muchos seres que confiarían en su buen parecer. ...

El arte de morir

  “Era una tarde lluviosa de otoño. Elba conducía rápido,  quizás demasiado rápido, aducida por las prisas de todo el día, seguía acelerada para llegar antes a casa, hacer la cenar, duchar a las gemelas, llegar a la cama antes de las doce y quizás leer uno o dos páginas del libro que Daniel le había regalado para Sant Jordi y aún no había tenido el tiempo de abrirlo. La lluvia se intensificó y obligó a Elba conducir más despacio, la luna del coche empezaba a empañarse dificultando la visión aún más. Un perro cruzó la carretera de repente y Elba tuvo esquivarlo derrapando en la calzada mojada. El coche se paró justo delante de una marquesina de un autobús. Elba respiraba agitada, el corazón le latía con fuerza, tuvo suerte de no acabar en la cuneta. —Señora, ¿está bien? Un chico joven, moreno con una capucha y tejanos había golpeado la ventanilla preocupado por el estado de Elba. —Sí, gracias, se me ha cruzado un perro. —No, era un zorro, ha saltado de la calzada para desaparec...